Móra la Nova

Pobles i ciutats

A la vila de Móra la Nova hi ha censades, en l'actualitat hi ha 3.326  persones,tot i que la població real és sensiblement superior.

La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l'any 1718, 562 veïns l'any 1818, i 1.855 veïns l'any 1918.

Els vint primers masos, a més d'unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot.

L'expedient de segregació de Móra d'Ebre s'inicia l'any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d'abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d'entendre en les qüestions de la seua competència dins de l'àmbit territorial.Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.

És inevitable parlar del ferrocarril quan parlem de Móra la Nova, ja que, de fet, suposa el revulsiu més gran d'ençà de la constitució de la vila com a municipi independent. Joaquim Nolla, advocat de prestigi i reconeixement a Barcelona, però fill de Móra la Nova, hi tingué molt a veure. Ell va ser qui tenia la idea clara del procés a endegar per tal de portar el tren.

Nolla es posà en contacte amb l'enginyer de la companyia de ferrocarril, Eduard Maristany, i acordaren que el traçat de la via fèrria fes aquella marrada de cinc quilòmetres per passar per Móra la Nova, a més de construir el túnel de Darmós, ja que el traçat normal hagués estat creuar l'Ebre per Garcia, i enfilar riu Ciurana amunt seguint pel barranc de l'Ull de l'Asmà, lloc on hagueren situat l'estació.La negociació va ser llarga i laboriosa. Sembla ser que Maristany, per accedir a les pretensions de Nolla, demanava una compensació econòmica del poble a fi de justificar-se davant del consell d'administració de la companyia. Proposava que el poble aportés els terrenys on havia de quedar assentada l'estació. Finalment, se cediren els terrenys de manera gratuïta, sobretot perquè la població prengué consciència de la importància del fet. Encara se'n conserven els documents en arxius particulars.A partir d'aquest moment, són anys de creixement per a Móra la Nova, sempre, però, al voltant de l'engranatge que suposava l'estació de tren. Mil persones van arribar a treballar a l'estació, que també aplegava tallers importants. L'economia creix i es diversifica, amb el parèntesi, òbviament, de la Guerra civil i la postguerra, i de les nefastes conseqüències, no tan sols per a la població i la seua vida social, sinó també per a tot Catalunya que patí, enormement, les vicissituds del gegantí despropòsit.Després de la Guerra civil, la població, com la resta del país, comença a rebre, mol a poc a poc, immigrants que vénen des de diverses parts de l'estat. La vila, la més jove de la comarca, des del punt de vista d'autonomia, ha crescut ordenadament i actualment és la tercera població de la comarca des de tots els punts d'anàlisi, però també en habitants

Font: Ajuntament de Mora la Nova

977-400347
Major. 88
aj.moralanova@altanet.org
Font: [1] Jolle

Quines rutes hi ha?

Ribera d'Ebre
Distància:
14,00Km
Durada:
2:50:00

Què hi podem veure?

Ets una empresa? Adhereix-te

Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.

Més informació