És el municipi més petit de la comarca. S’estén entre el cim del Penyaflor i la riba dreta de l’Ebre amb una franja estreta que abraça des del secà al regadiu. Es troba situat entre Xerta, Alfara i Tortosa.
Els vestigis arqueològics trobats ens parlen d'una tradició d'hàbitat des d'època prehistòrica. Així, als jaciments de la vall del Llop i de la Conca, on s'han trobat puntes de sílex, cal sumar el poblament ibèric del Tossal i de la Valleta. Del període romà es troba l'assentament de Casa Blanca. Aquesta continuïtat de població sembla que es mantingué en els segles posteriors, ja que el poblament d' Aldover consta en els primers documents generats, arran de la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Un índex demogràfic més aviat escàs, entre els segles XIV i XV, tal com podem deduir pels fogatges, que ens donen una xifra al voltant de 30 a 70 habitants, augmenta al llarg dels segles XVIII i XIX, en què sobrepassa els 1300, tot i que pateix una davallada a partir del 1950.
Aldover depenia de Tortosa de la qual era, jurídicament, un carrer fins a la seva independència, durant la primera meitat del segle XIX. La seva situació oberta entre Tortosa i Xerta va fer que es veiés afectada directament per diversos conflictes bèl•lics que s'han produït en aquesta comarca. El 1687 i el 1688 va patir també un important flagell de llagosta. El més destacat de la població és l'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i Sant Jordi.
Tot i la disparitat d’opinions que s’hi refereixen a l’origen del topònim, la versió més versemblant, segons J. Coromines, és la d’una procedència patronímica germànica vinculada, per tant, a un tal Aldovarius.
Com a dada curiosa, segons és sap, documentalment, l’any 1458 fou un any de carestia. Sembla ser que davant l’exigència del cobrament d’impostos de la farina per les autoritats tortosines, la gent del poble d’ Aldover s’hi va revoltar i va organitzar el que popularment s’ha conegut com el motí de la farina.
Font: Consell Comarcal del Baix Ebre
