Pretendre donar un cop d’ull a la història d’Ascó es com voler arrencar d’una estirada el secret dels orígens de la civilització. El seu nom, Ascó, ens catapulta a un passat remotíssim.Entre els jaciments arqueològics d'Ascó podem esmentar el dels Mugrons, on hi hagué un establiment des de l'edat de bronze fins a la primera edat del ferro. També el del Tossal d'Andisc o del Pas del Llop (120m), al costat dret del meandre que hi ha aigua amunt de la vila. Prop, als Castellons, vora el barranc de la Peixera hi ha documentat un jaciment d'època romana, d'un gran interès perquè és un dels de la Ribera d'Ebre que presenta una seqüència cronològica més àmplia (del segle I aC al segle IV dC).
L'any 714, els àrabs Musa i Tàric baixaren riu avall des de Saragossa fins a Tortosa ocupant tots aquells territoris, s'apoderaren de tot l'Ebre, i posàren rei al castell d'Ascó; són els anys que el poble frueix de la seva més gran magnificència. Sota la dominació musulmana la nostra zona depèn del taifa de Tortosa, i el seu representant al territori de les actuals Ribera d'Ebre i Terra Alta és el walí de Siurana. Per la seva part, el walí té delegats o representants als castells principals del sector, els més importants dels quals són al marge dret de l'Ebre (com Ascó, Móra i Miravet).
Durant la reconquesta Ramon Berenguer IV, en data aproximada de 1154, atorga als sarraïns d'Ascó i de la ribera de l'Ebre una Carta de Seguretat que els permet romandre al lloc i conservar totes les seves possessions, la seva cultura, la seva religió, el seu dret i la seva organització política comunitària. La població musulmana es manté dins de les muralles d'Ascó constituint la que es coneix com a "Vila de dins" i a l'exterior de la fortalesa es crea una altra població cristiana amb la seva pròpia organització política que es coneixerà com la Universitat o "Vila de Fora".
El 1307 Jaume II segresta els bens del Temple i passa a administrar la Comanda d'Ascó. Abolit l'Orde al 1312, finalment la Comanda passa a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem l'any 1317.Durant la guerra contra Joan II, l'Orde de l'Hospital es posa al costat del Príncep de Viana. Ascó fou conquerit per les tropes del rei, l'any 1464.L'Ascó antic, emmurallat, finia al carrer del Cavaller, la Placeta, el carrer del Trinquet, el Porxo de Pere Sans, (una de les portes d'entrada a la vila closa; és un carrer minat per túnels i sitges, descrit a la Carta de Població després de l'Expulsió dels moriscos) i pujava cap al carrer del Perill, que porta aquest nom potser per ésser la part menys defensada i per tant més perillosa de la vila. Durant l'edat contemporània destaca la matinada del 25 de juliol de 1938, quan els republicans passaren el riu -un dels passos va ser a la partida d'Andisc d'Ascó. La Vila també va patir els bombardeigs, com tants pobles del seu entorn.
Un cop acabada la guerra, l'estraperlo es va convertir en una pràctica habitual. A Ascó , no hi havia caserna de la Guàrdia Civil, per això aquí es concentrava la farina de l'Aragó que es canviava per l'oli dels pobles de la rodalia. S'hi podia trobar de tot. L'estació del tren d'Ascó era el mercat i la llotja, el lloc dels tractes. A partir de la dècada dels setanta Ascó torna a prendre protagonisme. Es comencen les obres de construcció dels dos grups de la Central Nuclear. El dia 29 de juliol de 1972 es va posar la primera pedra de les obres del pont i es va acabar el 22 de novembre de 1974. Les obres del primer grup s'acabaren l'any 1981 i es posaren en funcionament el 1983. Les del segon grup tingueren fi l'any 1984 i s'engegà el 1985.Avui en dia, gran part de la població que viu a Ascó treballa a la Central Nuclear encara que es continua conreant la terra, i productes com l'oli, el vi, les ametlles del nostre terreny són de gran qualitat i molt apreciats pels visitants.
Font: Ajuntament d'Ascó
