Municipi situat al límit nord de la comarca del Baix Ebre. S'estén amb dues riberes de l'Ebre. De fet, el seu extrem, la Roca Folletera, ha estat la fita històrica del terme de Tortosa, segons apareix ja en la Carta de Poblament de 1149.
Els jaciments arqueològics d'Aldovesta, el Castellot de la Roca Roja o el mas de Cachorro, ens marquen la situació d'assentaments ben antics: fenici, ibèric i romà respectivament. La vila de Benifallet, d'origen àrab, és ja mencionada en els primers documents posteriors a la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Hi tingueren possessions els Pinyol, els Sentmenat, així com la catedral de Tortosa o el monestir de Poblet, si bé és cert que el senyoriu restà vinculat a la corona. Fet a banda, han estat els grans senyorius de Cardó i Sallent, vinculats als Montcada, o el de Costumà als Pinyol i que, al segle XV, passaren a formar part del gran senyoriu del monestir de Benifassà.
Benifallet va representar un paper important de defensa en el conflicte de la guerra civil del segle XV, de resultes de la qual el castell va restar enderrocat.
La singularitat dels paratges de la serra de Cardó van atraure una comunitat de Carmelites que, a començament del segle XVII, hi van establir un espai de repòs espiritual, un desert format per un monestir i tot un seguit d'ermites disposades al seu entorn a fi de dur endavant una vida ascètica. Les característiques curatives de les aigües mineromedicinals de la Vall de Cardó van propiciar, un cop abandonat el convent al segle XIX, instal·lar-hi un balneari de molta anomenada fins la seva desaparició, durant la segona meitat del segle XX. Actualment, el balneari de Cardó està en procés de reconstrucció.
El nom del poble, d’origen àrab, fa referència a un nom patronímic que identifica un assentament clànic.
Al carrer Dr. Sastre o carrer del riu, cada casa llueix unes plaques de ceràmica que fan referència als oficis, la procedència i altres característiques de cadascun dels veïns. Els rodolins són obra de Francesc Cots i es posaren amb motiu d'un concurs d'engalonament de carrers en la dècada dels anys 80.
Font: Consell Comarcal del Baix Ebre
