El Perelló

Municipi situat al nord-est de la comarca, comprès entre la serra del Boix, les muntanyes del Burgà i el mar. Limita amb els termes de l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Tortosa i Tivenys.

L'hàbitat en aquesta zona està amplament testimoniat per les afamades pintures rupestres paleolítiques de Cabra-Freixet que ens parlen, juntament amb els jaciments de la cova de la Mallada i la cova de les Calobres, d'un assentament des de ben antic.

Quant als indicis d'època romana localitzats, com és el cas de la Cuitora, la Panavera i un tram de via romana, hem d'assenyalar que ens apunten cap a la creença d'identificar el Perelló amb la població romana de Traia Capita, una de les fites documentades de la Via Augusta dels romans.

No tenim altres referències fins el segle XIII, en què es documenta el lloc de la font del Perelló que no va ser decididament impulsat fins que Jaume II, el 1294, atorga una Carta de Poblament on s'estableixen 84 famílies, malgrat les desavinences inicials de Guillem d'Entença, que reclamava certs drets sobre una part del territori assignat al terme. En pocs anys, el Perelló va fer-se amb un seguit d'infraestructures bàsiques com forns, molins o muralles, de manera que es va convertir en un nucli urbà important, dins del qual cal destacar l'hospital fundat per la reina Blanca d'Anjou.

Durant el segle XVI, la població va sofrir diversos atacs corsaris i, durant la guerra del Segadors, l'any 1640, un important setge de les tropes castellanes que finalment entraren i la saquejaren. Un monument, al capdamunt del Coll de les Forques, recorda avui la dissort de molts perellonencs penjats a causa d'aquell fet.

El nom del poble, d’origen llatí, fa referència a l’arbre del perelloner. Com a dada curiosa, durant la Guerra Civil, a l'abril de 1938, a la casa de camp de Can Caseres del terme del Perelló, es va traslladar i establir l'Ajuntament de Tortosa, ja que en aquella ciutat s'havia fixat, en aquells moments, el front de guerra.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre