El 17 d'abril de 1232 va ser signada la Carta Pobla de la Sénia. A l'any següent, concretament el 13 de setembre, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al tortosí Guillem de Moragues perquè la repoblés. El 25 de gener de 1336, Guillem va donar carta de poblament a 21 veïns i, així, la vila de la Sénia va quedar establerta dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona (aquest es trobava sota el domini de l'Ordre de l'Hospital). Aquest encavalcament de dominis entre hospitalers, el castell d'Ulldecona i els Moragues, va provocar conflictes crònics sobre límits i competències en quant a la utilització de les aigües del riu Sénia i a la seva jurisdicció durant més de 200 anys. A la Guerra Civil catalana (1462), la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assetjada dues vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. La capitulació, però, va ser honrosa, ja que van aconseguir del monarca la promesa de que se'ls respectarien les llibertats i els antics privilegis, i que es faria definitiva la separació de la comanda d'Ulldecona; més tard, però, l'any 1536, la Sénia va ser incorporada a la comanda de Mirambel.
A la Guerra de la Independència (1808 – 1814), la Sénia va aportar fortes contribucions i, quan va ser conquerida (juntament amb la resta del Montsià i el Baix Ebre), va romandre inclosa al departament francès de les Boques de l'Ebre. Durant aquest període la població va adquirir importància per la seva indústria de construcció naval. Expulsats els francesos d'aquesta comarca, es va estrenar la democràcia promulgada per la Constitució de 1812.
L'any 1833, en dividir-se Espanya en províncies, a la Sénia li va correspondre pertànyer a la de Tarragona. Tres anys més tard van començar a succeir les Guerres Carlines; aquestes van tenir una incidència molt directa a la Sénia. L'ocupació que en va fer el general Cabrera va provocar el setge constant de la població per part de les tropes isabelines, fins que l'any 1840 el general O´Donnell va derrotar Cabrera, fet que es considera el final de la primera guerra carlina. A les guerres següents, la importància estratègica del lloc és menor i la població hi va jugar un paper més secundari. Els anys posteriors són temps de bandolers.
A principis del següent segle es va fundar la Banda Harmònica de la Sénia (1904) i va quedar instal·lada l'electricitat a la població (1907). L'any 1932, el Ministre d'Instrucció Pública de la República Espanyola, Marcel·lí Domingo, va inaugurar el grup escolar de la Clotada. Durant aquests anys, de les files del Centre Obrer va sortir la candidatura que va guanyar les eleccions municipals. Des de la seva creació i fins el seu tancament (1938) aquest centre es va distingir per la seva tasca política, social i cultural.L'any 1937, amb finalitats militars, es va construir un camp d'aviació a la partida dels Plans. En ell van pilotar primer aviadors republicans i després els de la Legión Cóndor. Les tropes franquistes van entrar a la Sénia l'abril de 1938. Durant la postguerra es va fer notar a la població l'activitat dels maquis, que estaven refugiats pels Ports.
Font: Ajuntament de La Sénia
