L'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar és un municipi situat en l'extrem NE de la comarca del Baix Ebre. Destaca la seva àmplia zona costanera delimitada pels barrancs de l'Àliga i del Cap del Terme.

El terreny àrid d'aquesta franja, condicionat per la força del vent, ha suposat un despoblament històric, conegut documentalment com el desert d' Alfama, tendència que no es veu capgirada fins l'època contemporània. No ens trobem, per tant, amb nuclis de població antiga, però en canvi, descobrim els vestigis del que representava un pas obligat i estratègic en les comunicacions, ja des d'època romana. La via Augusta franquejava paral•lelament la costa en aquest sector fins la seva enfilada cap al Perelló. N'és prova el mil•liari romà trobat a la urbanització de Calafat.

En un intent de repoblar aquest sector, el 1201, el rei Pere el Catòlic va concedir-lo a l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, creada per ell mateix. L'hospital-castell de Sant Jordi d'Alfama, erigit amb aquesta finalitat, serà l'origen i la fundació de l'orde, amb un terme inicial que va des de l'Ampolla fins a la cala Justell. Durant el conflicte de la Guerra dels Segadors, les tropes reialistes el varen bombardejar i arruïnar. Al mateix emplaçament d'aquest castell, ja desaparegut, se'n va construir un altre, al segle XVIII, avui dempeus i restaurat.

Durant el segle XVI, a la franja costera del terme de l'Ametlla, s'hi van bastir torres de defensa per protegir el pas i les poblacions d'interior com Fullola i el Perelló dels atacs dels pirates. La torre de l'Àliga i la de l'Ametlla es construïren el 1598. Justament a redós del que havia estat la torre de l'Ametlla, ubicada a la cala de l'Amela o de la Merla, i destruïda pels anglesos durant la Guerra del Francès, fou el lloc escollit per pescadors provinents de València per establir-s'hi durant la segona meitat del segle XVIII.

L'Ametlla va experimentar un espectacular creixement de població. Ja al final d'aquell segle, comptava amb 2.000 habitants. Aquest fet va propiciar la seva segregació del Perelló, l'any 1891.

L'origen del seu topònim, provinent del llatí, té el mateix significat que el nom genèric d'ametlla.

Segons se sap, i només com a curiositat, l'origen de la població es deu a l'assentament unipersonal d'un pescador Joaquim Gallard, de renom Tora, procedent del Grau de València, qui construí, al final del segle XVIII, un primer cobert de pedra i fang.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre