Móra d'Ebre

El poblament més antic del municipi, documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i es situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Bosch Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. La presència de la cultura ibèrica s’ha localitzat a la població en les restes trobades al voltant del calvari. La romanització encara conserva vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet. Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: en destaca el castell, que formava part de la línia defensiva de l'Ebre.

La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada Baronia d’Entença, qui protagonitzà una significativa lluita contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. 

Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610, i la segregació dels Masos de Móra, l’any 1830.

Actualment, Móra d’Ebre és una ciutat pròspera i en creixement constant. Centre de serveis, on trobem el polígon industrial de la Verdeguera i el polígon Camins Nous. L’economia local es basa principalment en el comerç i els serveis, també es recolza en la indústria auxiliar i la pelletera i, en menor mesura, en l’agricultura.

Font: Ajuntament de Móra d'Ebre