Roquetes

Roquetes, emmarcada entre el canal de la dreta de l’Ebre i el Massís dels Ports, té una extensió total de 136,9 Km, dels quals 55,8 formen part del Parc Natural dels Ports, on es troba el punt més elevat de les comarques de l’Ebre, el Mont Caro (1442m. d’alçada). Des del seu mirador es pot gaudir d’un esplèndid paisatge on es dibuixa la silueta del riu Ebre i la dels seus canals, un dels quals travessa la ciutat de Roquetes, fins a la desembocadura al Delta de l’Ebre.

L’origen de la ciutat el trobem en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV a Tortosa, després de la conquesta d’aquesta ciutat (1149), que es convertí posteriorment en el Mas d’en Ortiz (1603). Al 1781 ja té el tractament de Raval, mantenint aquesta condició fins al 1850.

El 14 d’abril de 1850, per Reial Decret de sa majestat la Reina Isabel II, Roquetes es converteix en un municipi independent segregant-se de Tortosa. Aquell any, va ser nomenat primer alcalde del municipi el sr. Ramón Bosch i Rossell.

El 25 de juliol de 1857 es va inaugurar el Canal de la Dreta de l’Ebre, una de les eines que més prosperitat ha reportat a l’economia de Roquetes al llarg del temps. Anys més tard, el 1880, Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.

El 1885 s’inaugura el tramvia de tracció animal entre Ferreries i Roquetes, amb un ramal a Jesús. És en aquest mateix any, quan es declara l’epidèmia de còlera al municipi. Aquest, va ser el succés més tràgic del segle XIX on van morir més de 200 persones i va suposar, també, una fugida de la població cap a d’altres municipis.

Actualment, Roquetes és un municipi modern amb tots els serveis i equipaments que necessiten els ciutadans i visitants.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre