Els musulmans hi van construir una Ràbita, una fortalesa àrab situada prop de la desembocadura de l’Ebre, i Carles III va projectar-hi una ciutat que havia de convertir aquell petit nucli de pescadors en un dels ports més grans del mediterrani. La ciutat està situada a l’extrem sud del Parc Natural del Delta de l’Ebre, és una ciutat on mar i muntanya s'abracen per crear un lloc únic, punt estratègic des d’on visitar el Delta i les seves rodalies
Fa més de mil anys, els musulmans ja es van adonar dels avantatges que oferia viure prop de la desembocadura de l’Ebre, en una zona de mar plana i de poques onades, resguardada pel port natural que anaven formant els sediments que aportava el riu. És per això que hi van construir una Ràbita, una petita fortesa medieval des d’on podien controlar el comerç i el trànsit de vaixells riu amunt. Al llarg dels segles, en aquest mateix port hi farien parada tot tipus de flotes, des de naus de la corona catalano-aragonesa fins a vaixells de les tropes Napoleòniques. Fou aquí, també, on l’estiu del 1610 s’embarcaren els moriscos expulsats de la vall de l’Ebre i on Carles III, al segle XVIII, hi va projectar una ciutat que havia d’esdevenir un dels grans ports del mediterrani occidental. El projecte va fracassar, però avui dia encara es pot resseguir aquella història en el traçat urbà de Sant Carles de la Ràpita, una ciutat marinera que acull un dels ports pesquers més dinàmics de Catalunya i que ha esdevingut una de les poblacions turístiques amb més projecció de les Terres de l’Ebre.
Font: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i La Ràpita Turisme