Tivenys és un poble situat al marge esquerre del riu Ebre, amb una població aproximada de 950 habitants, que està envoltat de muntanyes: la serralada de Cardó, amb la punta de l'Agulla, la creu de Santos, la serra del Boix, amb la roca Foradada i la Buinaca.
D'origen àrab, Tivenys va veure augmentar la seva població arran de la conquesta cristiana, en ser un dels llocs on es va desplaçar la població tortosina sarraïna. De domini reial i vinculat al terme general de Tortosa, en tenien propietat la Catedral, el monestir de Santes Creus, jueus particulars, etc. La població, però, es compon bàsicament d'una important comunitat islàmica de la qual ens consta l'existència d'una mesquita. Des de final segle XIV, va encertar-se el projecte de fer una sèquia per al reg que, amb el temps, es va anar consolidant. Això va suposar la construcció de l'actual Assut, a mitjan segle XV, si bé la construcció del canal no es faria fins el segle XX.
La població original sarraïna es va anar transformant en una població morisca que subsistiria més enllà de l'expulsió de 1610, en què la major part dels expulsats van retornar a la població. No obstant això, la sotracada que representà aquest fet va repercutir econòmicament al poble, que no es refaria fins al final segle XVIII quan, i com a prova de prosperitat, es va erigir l'església parroquial de Sant Miquel.
El nom del poble és d’origen preromà. Segons la llegenda, quan fra Pablo de Cristo, fundador del desert i monestir de Sant Hilarió de Cardó va morir, l'any 1699, el seu cos va restar incorrupte al monestir fins que els miquelets de Reus el llançaren al barranc del Pastor, des del llavors conegut com a salt del frare, durant la segona meitat del segle XIX. Un pastor el va trobar i uns veïns de Tivenys el dugueren a l'església parroquial on va ser venerat com el fraret fins la Guerra Civil.
Font: Consell Comarcal del Baix Ebre
