Tortosa

Tortosa és la capital del Baix Ebre. Situada al centre de la comarca, abasta un extens terme que limita amb els municipis comarcals del Perelló, l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Roquetes, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, així com amb les comarques del Montsià i el Matarranya.

L'evolució històrica de la comarca del Baix Ebre és vincula directament amb Tortosa, que sens dubte, ha estat la ciutat que ha vertebrat el territori. D'aquí que molts elements d'anàlisi ja hagin estat motiu de referència en la introducció genèrica de la comarca.

Malgrat que les proves arqueològiques són insuficients, és força versemblant que fos Tortosa l'enclavament on és trobava l'afamada ciutat d'Hibera, capital del poble iber dels ilercavons. Al mateix emplaçament es fundà i prosperà la Dertosa romana, referenciada històricament, de la qual ens queda un important llegat epigràfic, sovint dispers en carreus de reaprofitament per la ciutat, gràcies al qual tenim notícia de la intensa activitat social del que fou municipium romà.

La conquesta àrab va significar una nova empenta cultural, econòmica i social. L’element més emblemàtic de la ciutat és el castell de la SUDA, fortalesa erigida al segle X per defensar la frontera amb els regnes cristians. La importància de la indústria naviliera, exemplificada amb la làpida commemorativa del bastiment de les drassanes, s’afegia l’esdevenir d’una ciutat activa comercialment.

La conquista cristiana, per part del comte Ramón Berenguer IV, va significar un altre tomb en l’evolució de la ciutat. Ara és quan coexisteixen les tres cultures: la cristiana, en situació dominant, un petit reducte de l’àrab, i la de la comunitat jueva d’arrelada tradició, ubicada en un call, del qual es conserva la seva fisonomia.

Tortosa va esdevenir, durant els segles XIV i XV, un enclavament mercantil de primer ordre. La puixança econòmica de la ciutat es reflecteix en els grans exponents arquitectònics de l’època: la catedral, els palaus nobiliaris, el palau episcopal, el clos de muralles o la llotja. El control del comerç fluvial i marítim va situar Tortosa com a una de les ciutats de més pes polític, demogràfic i econòmic de Catalunya. Aquesta empenta es manté encara durant el segle XVI, època de la qual daten els Reials Col•legis, sens dubte, el conjunt renaixentista per excel•lència del Principal.

Tortosa que, a causa de la seva privilegiada situació geogràfica, ha estat sempre un punt estratègic militar, a partir del segle XVII va completar el seu sistema defensiu mitjançant la construcció de baluards, forts i castells, de manera que esdevingué una veritable plaça forta. Aquest sistema defensiu en bona part han arribat als nostres dies.

Amb l’arribada del segle XIX la ciutat s’alliberà en part de l’ofec de les muralles i es crearen els eixamples. Un moment que coincideix amb l’esclat del modernisme i d’altres estils col•laterals. L’escorxador de l’arquitecte Pau Monguió reflexa ben bé aquest període.

Tortosa ha disposat històricament d’un ampli terme del qual, al llarg dels segles, s’ha anat disgregant i s’han format municipis independents. Avui, deixant de banda Jesús, Bítem i Campredó, que han esdevingut Entitats Municipals Descentralitzades, conserva dues pedanies: Els Reguers i Vinallop. Excepte Jesús, els nuclis de població localitzats al marge dret de l’Ebre, són de formació relativament moderna, origintats durant el segle XVIII i XIX, com és el cas de Vinallop i els Reguers Tant a Campredó com a Bítem, uns elements medievals fan de motius fundacionals per a una població que creixerà en època més recent.

L’actual forma de Tortosa prové d’una adaptació de la Turtuxa àrab que, alhora, ho era de Dertosa romana. El topònim Dertosa, però, és d’origen preromà del qual és desconeix el significat.

Com a curiositat, segons la tradició, el primer bisbe de Tortosa el va nomenar el mateix apòstol Sant Pau, qui va venir a predicar a la ciutat. Es tractava del seu deixeble Sant Ruf, fill de Simon Cireneo, aquell que havia ajudat a portar la creu a Jesucrist. Sembla ser que Sant Ruf va morir cap a l’any 100, decapitat. La llegenda afegeix que el dia que es trobi el seu cos s’ensorrarà Tortosa.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre