El lloc de Vinebre, com altres de la rodalia, fou conquerit per Ramon Berenguer IV, probablement l'any 1149; donada als templers, patí fortament les lluites entre els Entença i els templers fins el punt que els primers, sota el comandament de Guillem d'Entença, a les darreries de setembre de 1284, destruïren totalment la vila antiga. Posteriorment a aquesta data el comanador d'Ascó reedificà Vinebre en un lloc més proper al riu i més adient per a la defensa. La nova població s'anomenà Vilanova de Vinebre. L'any 1291 hagué de sofrir una nova escomesa dels Entença, que s'endugueren molt de bestiar. Amb l'extinció de l'ordre templera, passà a ser domini dels hospitalers, dels quals obtingué la independència eclesiàstica i administrativa deurant el segle XVII.
Els moriscos de Vinebre (13 focs el 1610) no sofriren l'expulsió general decretada aquell any.
La població patí fortament les conseqüències de la guerra civil, per causa de la seva proximitat al front durant la bartalla de l'Ebre. La vila fou evacuada totalment durant nou mesos, des de l'abril de 1938 fins al gener de 1939.
Font: Ajuntament de Vinebre
