Xerta

L’antic nom del poble era Osikerda, el qual segons els historiadors pertany a la família dels nomss de la Bètica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavions i segons algun descobriment arqueològic aquesta estava situada a la partida anomenada actualment els Arenalets, el nord de l’actual nucli urbà. L’origen del topònim, segons J.Coromines, és d’origen preromà, ibèric.

Durant el període àrab coneixem l’existència d’una explotació agrària o almúnia. La privilegiada situació geogràfica de Xerta, pràcticament vorejada per l’Ebre, ha afavorit històricament una important producció agrícola, potenciada per un complex sistema de regadiu documentat ja en època àrab. Aquest sistema aprofita un dels principals recursos dels quals disposa la vila: les aigües que brollen de les fonts dels Ullals o de Paüls, les quals són canalitzades fins al municipi i les seves fèrtils hortes. A partir del segle XIV l’aigua de les Fonts va ser aprofitada per moldre blat amb la construcció dels molins de Baix (segle XIV), del Mig (segle XVIII) i de Dalt (segle XV).

Xerta, inclosa dins el terme de Tortosa, després de la conquesta cristiana, fou distribuïda en petites propietats de les quals foren titulars la catedral ,el monestir de Santes Creus, el de Valldaura i el de Benifassà.

Una obra històrica de gran importància és l’Assut de Xerta, finalitzada al segle XV, va dotar inicialment a la població d’una infraestructura bàsica per a l’explotació del molí de l’Assut (segle XVI) i de la pesca. Tot i això, la principal funció de l’Assut no va ser una realitat fins la construcció dels canals de rec. Primerament, al 1857, el canal de la Dreta de l’Ebre, quan també es construeix la destacada reclosa de Xerta – per facilitar la llavors important navegació fluvial i salvar el salt de l’Assut- i, al 1912 el canal de l’Esquerra. Gràcies a aquestes construccions hidràuliques es van transformar els regadius d’una bona part del territori i, especialment, els fins aleshores improductius camps del Delta de l’Ebre amb extensos conreus d’arròs.

La riquesa agrícola de la zona va afavorir la formació d’un sector potent i influent local, el qual va entrar en contradicció amb la política impositiva de la ciutat de Tortosa. A principis del segle XVII, es van iniciar una sèrie de plets a la Cort Reial. La intercessió del xertolí il•lustre Joan Sentís i Sunyer (1561-1632), bisbe de Barcelona i lloctinent de Catalunya, fou decisiva per tal de signar la concòrdia amb la ciutat l’any 1628 amb la qual Xerta es convertia en una vila independent per Reial Decret.

Al llarg dels segles Xerta ha sofert nombroses inundacions, atesa la seva ubicació al costat de l’Ebre. El limnígraf de rajoles ubicat a la façana de l’església parroquial testimonia els nivells del riu en la major part d’aquestes inundacions. Destaca la del 1787, anomenada “la riuada gran”, una de les més catastròfiques ja que va provocar l’enderrocament d’un total de 110 cases i la mort de 29 persones.

Font: Consell Comarcal del Baix Ebre