Antecedents
L’observatori del Paisatge va encarregar la coordinació, supervisió i revisió del Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre a l’Institut de Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE) al juny de 2006. La seva redacció va anar a càrrec d’un equip d’especialistes del CODE, Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià (en l’actualitat COPATE) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre es va aprovar definitivament el 16 de juliol de 2010 i va ser el predecessor de la Candidatura de la Reserva de Biosfera de Terres de l’Ebre.
Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre
El 1971 la UNESCO va iniciar el Programa MaB, Man and Biosphere (Home i Biosfera), seleccionant llocs geogràfics representatius dels diferents hàbitats del planeta, amb l’objectiu de conciliar la mentalitat i l’ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Aquestes àrees es coneixen com a Reserves de la Biosfera.
Així, les Reserves de la Biosfera són territoris que tenen l’objectiu d’harmonitzar la conservació de la diversitat biològica i cultural i el desenvolupament econòmic i social a través de la relació de les persones amb la natura. S’estableixen sobre zones ecològicament representatives o de valor únic, en ambients terrestres, costers i marins, en els quals la integració de la població humana i les seves activitats amb la conservació són essencials.
Les Reserves són també llocs d’experimentació i d’estudi del desenvolupament sostenible i han de complir les tres funcions bàsiques designades per la UNESCO.
Funció de conservació
En termes de patrimoni natural, Terres de l'Ebre, disposa d'una reveladora quota de biodiversitat al seu entorn geogràfic. La seva situació, la combinació radical entre estructura i morfologia i la diversitat de formes de relleu expliquen la gran varietat de paisatges i d'hàbitats i la biodiversitat existent. En poc més de 30 quilòmetres, el territori passa de nivell de mar a relleus característics dels 1.500 metres d'altitud: de sorrals i aiguamolls de la plana deltaica a serres i altiplans d'interior, passant per cubetes tectòniques, i la vall i els dipòsits al•luvials de l'Ebre.
La proposta de Reserva de Biosfera per Terres de l'Ebre s'entén necessàriament com a projecte vinculat al patrimoni natural i al mateix temps, des de la perspectiva de la funció de conservació, com a propòsit amb una triple vocació:
- Contribuir a l'impuls de l'actual gestió dels espais i béns naturals i la conservació de la biodiversitat, coordinant i cohesionant diferents polítiques i plans d'acció i facilitant la disponibilitat de recursos tècnics i econòmics.
- Integrar la matriu agrària en les polítiques de conservació, perquè aquestes contribueixin a impulsar socioeconòmicament espais humanitzats protegits per les seves característiques ambientals.
- I, finalment, en el context del canvi climàtic, unir esforços en l'estudi i anàlisi pluridisciplinari i transversal, a escala local, per a la mitigació dels eventuals efectes derivats a les Terres de l'Ebre, un dels territoris més sensibles de la mediterrània.
Funció de desenvolupament
Es determinen òptimes a aquest efecte estratègies de desenvolupament sostenible vinculades a la dinamització del sector agrícola i consolidació del sector turístic de base patrimonial com a sector emergent. És a dir, posar en valor els recursos agraris, ambientals, culturals i territorials com a impuls per al desenvolupament d’altres productes, activitats agràries, turístiques i altres. Treballar de forma conjunta i coordinada per a que els valors del territori construeixin una economia i societat en valors. Aquestes accions s'estimen oportunes en la zona de transició.
Funció de suport logístic
La Reserva de Biosfera de Terres de l'Ebre ha de suposar un impuls definitiu a la constitució d'un pool de coneixement ebrenc en matèria de canvi climàtic i coneixement i protecció de la biodiversitat. Aquest és un àmbit de coneixement significativament rellevant per al territori, atenent a la particular vulnerabilitat del Delta front els efectes d'un eventual canvi climàtic (especialment, per l'elevació del nivell del mar i la modificació de les dinàmiques fluvio-marines), així com també d'acord al patrimoni de biodiversitat que alberga el territori.
Fitxa tècnica de La Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre
| Data de la declaració: | 28 de Maig de 2013 |
| Superfície: | 367.729 ha (terrestres: 78,2% ; marítimes: 21,8%) |
| Ubicació: | Tarragona (Catalunya) |
| Municipis: | 45 |
| Població: | 182.521 habitants |
Activitats humanes
Existeix una gran activitat agroalimentària enfocada als productes de qualitat. Destaquen els cítrics, la fruita, l’arròs, la ramaderia, la pesca i l’aqüicultura. També la producció d’oli i de vi amb varietats autòctones, emparades per Denominacions d’Origen. Té una important presència el turisme bastat en el patrimoni natural i cultural, per a la qual cosa hi contribueixen els centres i rutes d’interpretació.
Figures de protecció
El 35% de l’àmbit de la Reserva està inclòs a la Xarxa Natura 2000. Destaquen les tres zones nucli:
- Parc Natural dels Ports
- Parc Natural del Delta de l’Ebre
- Espai d’Interès Natural de la Serra de Cardó
Característiques ecològiques
Coexisteixen espais naturals importants per a la conservació de la biodiversitat amb veritables agrosistemes com els arrossars del Delta. La majoria del territori està format per sediments relacionats amb la dinàmica fluvial, destaca la plana deltaica de 320 km2. En les zones muntanyoses abunden les manifestacions càrstiques i altres formes erosives.
L’Ebre vertebra la Reserva i abunden els ecosistemes aquàtics, la conservació dels quals depèn de la gestió integral de la conca. El cabdal i la qualitat de l’aigua són fonamentals per al manteniment del Delta. La zona és sensible als efectes del canvi climàtic, i la seva mitigació és un dels reptes de la Reserva.
A causa del variat relleu i de la situació biogeogràfica hi abundeu els endemismes: sobre un fons mediterrani es superposen elements atlàntics i centreeuropeus. Hi ha una gran diversitat d’hàbitats, des dels sistemes dunars del Delta fins a les fagedes del massís dels Ports.
El Delta, inclòs al conveni Ramsar, constitueix una de les zones humides més importants del Mediterrani, on s’hi citen més de 360 espècies d’aus i 50 de peixos. Destaquen el flamenc, la gavina de Audouin, la polla blava...
Als Ports hi abunda la Capra hispanica i existeixen poblacions estables d’espècies emblemàtiques de la fauna ibèrica.
Zonificació
* Zona nucli: àrees d’elevada protecció, normalment es correspon amb àrees legalment protegides. Zona que contribueix a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variacions genètiques. 71.697 ha (19,5% del total de la Reserva).
* Zona tampó: àrees que conformen la Xarxa Natura 2000, que envolten la zona nucli o confronten, i on es realitzen activitats ecològicament idònies, compatibles amb la conservació de la zona nucli. 74.780 ha (20,3% del total de la Reserva).
* Zona de transició: la resta del territori, les àrees no protegides; àrees dedicades a la promoció d’un desenvolupament econòmic i humà sostenible des dels punts de vista social, cultural i ecològic. 221.250 ha (62,1% del total de la Reserva).
Mapa de zonificació de la Reserva
Enllaç al mapa de zonificació de la Reserva
Pla de Gestió 2015-2023 de la Reserva Biosfera
Pla de Gestió 2015-2023 de la Reserva Biosfera
Model de Governança
El COPATE, Consorci de Polítiques Ambientals a les Terres de l’Ebre, es va constituir l’any 2014 amb l’objectiu d’agrupar en una sola estructura administrativa les competències ambientals de caràcter local que fins al moment desenvolupaven cinc consorcis diferents de l’àmbit territorial de la Reserva. Així, el COPATE és l’organisme tècnic que gestiona la Reserva de la Biosfera, com a Oficina Tècnica, amb una àrea pròpia dintre de la seva estructura, transversal a la resta d’àrees existents al COPATE: Salubritat Pública, Assistència Tècnica Municipal (Sanejament i Eficiència energètica), Gestió de Residus, Entorn natural i territori. Per tant, l’Oficina Tècnica del COPATE és la responsable de planificar, implementar i comunicar les accions necessàries per al desenvolupament de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre (RdBTE), la representa davant les institucions i les xarxes temàtiques a les quals es troba adscrita. L’organisme de decisió de la RdBTE és la Comissió Executiva, la qual té regulació pròpia i exclusiva dintre del COPATE i té la funció de desenvolupar, avaluar i establir mecanismes per executar les decisions a l’entorn de la RdBTE. Està formada per:
- Generalitat de Catalunya
- Delegació Territorial
- Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), d’Empresa i Ocupació, de Territori i Sostenibilitat
- Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE)
- Administració supramunicipal
- Consells Comarcals del Baix Ebre, del Montsià, de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre
- Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE)
- Diputació de Tarragona
- Altres organitzacions
- Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa
Depenent de l’òrgan gestor ha d’estar l’Observatori Socioambiental, encarregat de fer un seguiment del compliment dels objectius de la Reserva i del grau d’implementació del Pla de Gestió, gràcies a un sistema d’indicadors prèviament definits en el Pla, però que poden ser ampliats i modificats en funció de les necessitats. També és l’organisme responsable de la difusió de dades i de crear un entorn obert d’aquestes dades que garanteixi, en tot moment, la transparència, l’eficiència i l’accés d’experts i del gran públic a les dades de la Reserva. Es crearà a partir de la coordinació de grups de treball en investigació, tant social com científica, que a dia d’avui ja estan desenvolupant aquestes funcions al territori tot i que sigui de forma sectorial.
El Consell Consultiu és l’òrgan de participació de la Reserva i engloba les principals entitats i agents territorials que han expressat la voluntat de participar en la presa de decisions de la Reserva. Aquest Consell assisteix a la Comissió Executiva, proporcionant-li les pautes per al disseny de polítiques de desenvolupament territorial.
Actualment, està compost per més de 60 entitats dels sectors més representatius del territori: universitat i centres d’investigació, organitzacions empresarials, sindicats, cooperatives, comunitats de regants, associacions del sector turístic, centres d’estudis locals, entitats conservacionistes, etc. Es reuneix en Assemblea General almenys dos cops l’any, presidit pel titular de la Conselleria de la Generalitat competent en biodiversitat. S’estructura en forma de Grups de Treball específics, que permeten una major participació, més àgil i operativa al moment de canalitzar els debats. Actualment existeixen 5 grups de treball:
- Grup de Treball del Patrimoni Natural: agents competents i implicats sobre aquest tema, especialment els responsables dels Parcs Naturals i altres espais d’interès natural.
- Grup de Treball de Patrimoni Cultural: representants d’entitats i institucions amb interès i competència en el camp cultural i la conservació del patrimoni monumental.
- Grup de Treball de Recerca: coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, on es dona trobada a la resta d’agents que desenvolupen treballs d’investigació en l’àmbit de la RdBTE.
- Grup de Treball del Sector Agroalimentari: principals actors del sector agrari i les administracions competents.
- Grup de Treball del Sector Turístic: principals actors de la hostaleria, restauració i de serveis turístics.
Entre el Consell Consultiu i l’òrgan gestor hi trobem el Comitè Avaluador de la Marca, organisme que té les funcions de definir quins recursos locals, productes, béns i serveis poden fer ús de la marca Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera. Per dur a terme aquesta regulació, el Comitè ha elaborat un Reglament i annexes on es defineixen també criteris de qualitat en l’àmbit ambiental, social i del propi producte o servei. El Comitè Avaluador és, per tant, l’òrgan tècnic de la Reserva encarregat d’evitar la banalització de la marca i alhora assegurar l’accés als possibles usuaris, emetent un informe vinculant que eleva a la Comissió Executiva. La seva composició és estrictament tècnica, format per l’Oficina Tècnica del COPATE, tècnics dels Departaments de la Generalitat competents en la matèria (Agricultura, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Ocupació), per tres membres de sindicats (CCOO, UGT i Unió de Pagesos) i per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, qui té assignat el paper de Secretaria del Comitè.
