Ruta fluvial La Carrova

Es creu que “Carrova” ve del conjunt format per dues barques amarrades a una corda conductora. Es creu, també, que aquests amarradors eren defensats per unes torres. Aquesta corda estava disposada de forma que les embarcacions fluvials puguessin passar per sota. Aquests passos coincidien amb la via pública i són d’una antiguitat molt notòria.

L’Ebre s’acomiada del Mont Caro, vigia dels Ports, testimoni omnipresent del pas de pobles i cultures. Des de que Túbal, net de Noé, s’agenollà als seus peus per demanar protecció en la seva ascensió per la indomable conca d’un Riu, que després donaria el nom a una gran penínsul·la.

Com una gran serp indecisa, d’escates platejades, dibuixant els últims remolins de vida, entre Campredó i el Pla de la Galera. Busca la companyia d’algú important, com el Montsià, per no sentir-se sol quan ja acaba el viatge.