Ruta fluvial Sapinya i Gràcia

L'Ebre es mostra, ja cansat després del llarg viatge, disminueix el pas, veient prop l'arribada; es torna cautelós, calmat i silenciós. Es deixa escoltar el vent, que ve del mar, i ens conta històries a l'orella. Ens diu que en el lloc on estem, abans, quan era mar, que va sentir cançons d'enyorament, dels homes lluny de casa.

Homes d'altres llengües i cultures, que venien a comerciar o a conquerir. Crits esfereïdors en un passat llunyà, de sofriments i lluites, cartaginesos i romans enfrontant aquí, les seves naus. Brams de pirates, anunciant saqueig, també de braus sarraïns i altius cavallers cristians, i altres cançons, i altres guerres. El crit dels nens, alçant el braç d'adeu, quan ja marxa el llagut. Xiulant lo patró, mirant lo cel, cridant lo matxero a l'animal, per que s'estigui quiet. Riu amunt, carregats de sal, arròs i sosa, amb tonyina, regalencia i una gerra amb sangoneres, lo daliner renega, demanant garbinada.